El proper divendres, dia 14 de maig, anem d'excursió a la GRANJA ESCOLA MABEL, a Castelló.
Heu de complimentar l'autorització i fer-me-la arribar, juntament amb els 16 €, abans del divendres dia 7 de maig.
El preu de l'excursió inclou el dinar.
El proper dimecres, dia 5, farem una reunió, a les 12 hores, per donar orientacions.
És una activitat força interessant per l'alumnat i seria convenient que anaren tots.
dimarts, 4 de maig del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
....ÉS TEMPS DE CONTES
……Fa molts anys una mestra prou major em va dir: “has observat la mirada de desencant d’un xiquet quan et demana que li contes un conte i li oferixes llegir-li un llibre preciós?”
Diuen que contar contes no és gens fàcil i diuen que això és ben sabut per tots els que alguna vegada ho han intentat, però jo crec que no és així.
I és que contar un conte és un art tant antic i tan humil però tan natural com la història de la humanitat.
Qui no recorda els contes de la iaia o els contes de la mare? Mai els podem oblidar i sempre acabem recontant-los i rient-nos d’aquelles històries rebudes i viscudes a la fresca de l’estiu o al calor del foc del fumeral en l’hivern.
Qualsevol que té xiquets o xiquetes menuts pot contar un conte perquè les seues necessitats afectives els predisposen a escoltar-lo. Els nostres infants desitgen el caliu de la nostra veu i la transformació de les nostres cares mitjançant les quals viuen les emocions i els sentiments que els transmetem oralment, els agrada vivenciar la por i l’alegria de les històries que els contem des de la seguretat de que estan segurs amb nosaltres..... Perquè quin llop gosaria entrar a la casa estant amb ma mare?
Es per això que qualsevol de nosaltres pot contar-los un conte. És més tenim el deure de fer-ho. I a més, hem de contar-los el que ens demanen, tantes i tantes vegades com ho desitgen.
Ara és el temps dels contes, ara ha començat i durarà fins acabar l’ensenyament infantil. No podem pas deixar passar el temps sense fer-ho. No podem negar-los aquestes vivències excusant-nos en la falsa idea de que no sabem fer-ho o pensant (equivocadament) que comprant i mirant aquell llibre tant preciós ho fem millor.
Jo conte contes a l’escola, per això se que els agraden. Però.... no és suficient!, els contes del caliu familiar són millors i són insubstituïbles.
......CONTEU-LOS CONTES! Sempre us ho agrairan.
Diuen que contar contes no és gens fàcil i diuen que això és ben sabut per tots els que alguna vegada ho han intentat, però jo crec que no és així.
I és que contar un conte és un art tant antic i tan humil però tan natural com la història de la humanitat.
Qui no recorda els contes de la iaia o els contes de la mare? Mai els podem oblidar i sempre acabem recontant-los i rient-nos d’aquelles històries rebudes i viscudes a la fresca de l’estiu o al calor del foc del fumeral en l’hivern.
Qualsevol que té xiquets o xiquetes menuts pot contar un conte perquè les seues necessitats afectives els predisposen a escoltar-lo. Els nostres infants desitgen el caliu de la nostra veu i la transformació de les nostres cares mitjançant les quals viuen les emocions i els sentiments que els transmetem oralment, els agrada vivenciar la por i l’alegria de les històries que els contem des de la seguretat de que estan segurs amb nosaltres..... Perquè quin llop gosaria entrar a la casa estant amb ma mare?
Es per això que qualsevol de nosaltres pot contar-los un conte. És més tenim el deure de fer-ho. I a més, hem de contar-los el que ens demanen, tantes i tantes vegades com ho desitgen.
Ara és el temps dels contes, ara ha començat i durarà fins acabar l’ensenyament infantil. No podem pas deixar passar el temps sense fer-ho. No podem negar-los aquestes vivències excusant-nos en la falsa idea de que no sabem fer-ho o pensant (equivocadament) que comprant i mirant aquell llibre tant preciós ho fem millor.
Jo conte contes a l’escola, per això se que els agraden. Però.... no és suficient!, els contes del caliu familiar són millors i són insubstituïbles.
......CONTEU-LOS CONTES! Sempre us ho agrairan.
divendres, 19 de febrer del 2010
Quant a Ells..., elles..., són AIXÍ!!!
- En aquest lloc aniré penjant curiositats, moments d'humor i teories al voltant de l'edat dels nostres educands.
- Veure els infants des de la perspectiva de l´humor potser ens fa comprendre'ls millor.
- Professionalment és molt important conéixer els estudis psicològics i pedagògics per poder ajudar-los i conduir-los durant els seues aprenentatges, però...... si a més, gaudim amb les seues realitats encara els comprendrem millor.
dijous, 18 de febrer del 2010
El Rebost
- Als desplegables de l'esquerra trobareu "El Rebost"; un lloc on posaré enllaços a activitats educatives d'Educació Infantil.
- El Rebost no pretén ser un lloc de deures, sino més bé un lloc on gaudim la família al temps que aprenem a utilitzar l'ordinador com una eina de recerca d'informació i com un mitjà de comunicació.
dimecres, 17 de febrer del 2010
Finalitat del bloc
- Aquest raconet pretén apropar el nostre entorn escolar de l'aula d'infantil a totes les vivendes de l'alumnat.
- Pense que d'aquesta manera els pares i mares podran estar més pròxims a les vivències escolars dels seus fills i, d'altra banda, els menuts i les menudes podran viure l'entorn escolar des de l'ambient familiar.
- Està obert als vostres suggeriments, sempre que tinguen la finalitat de millorar la nostra convivència dins de l'aula.
- També està obert a aquells companys, companyes i professionals que puguen visitar-lo, al quals agrairé les seues aportacions.
- Sóc conscient que no sempre el podré tindre actualitzat, al menys ara que estic començant, però intentaré que siga un raconet viu, on trobeu respostes i també activitats relacionades amb l'educació i l'aprenentatge de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)